Montaber publica ELS OBJECTORS. L’inici del final de la mili (Can Serra 1975)

Montaber publica un relat d’un grup de joves rebels que va saber sacsejar la consciència de tota una generació: Els objectors. L’inici del final de la mili. Un testimoni colpidor d’un dels episodis més rellevants del moviment antimilitarista a Catalunya i l’Estat espanyol durant la Transició, amb el qual es va mostrar que era possible impulsar canvis transformadors, aparentment impossibles en un món fortament militaritzat.

Els objectors L’inici del final de la mili   Jesús Vinyes i Cirera, José Luis Lafuente del Campo 300 págs., 15 x 21 cm, rústica ISBN edición impresa: 9791387874308 ISBN edición digital PDF: 9791387874315 Montaber (Barcelona) Ja està disponible a través de la web de Montaber.

Quan es compleixen 50 anys d’aquella acció contraria al militarisme, Els objectors. L’inici del final de la mili, escrit per Jesús Vinyes i Cirera i José Luis Lafuente del Campo, s’arrela fortament a la nostra història i la nostra memòria col·lectiva. Entre passatges d’eufòria i de tristor, el llibre conté un potent argumentari sobre les raons de l’objecció al servei militar, alhora que ens ofereix claus per organitzar una acció noviolenta o com afrontar la repressió. És una crònica que, si no nasqués dels diaris personals dels qui la relaten, semblaria, a voltes, un llibre de ficció. Tal és la gosadia de l’experiència viscuda i la frescor del text.

Aquests fets es van publicar originalment en castellà el 1977, però el llibre va ser segrestat durant tres anys per la censura militar. Aquesta nova edició en català commemora l’inici d’aquesta lluita col·lectiva que, després de l’acció noviolenta d’un milió d’objectors i de 50.000 insubmisos, va aconseguir que el Govern espanyol suspengués el servei militar obligatori.

Aquesta edició actualitza i contextualitza la memòria d’una acció que, malgrat la seva rellevància, sovint ha estat marginada o invisibilitzada. Aquell gest, aparentment petit, ens interpel·la sobre què podem fer cadascú i com a societat civil organitzada davant l’escalada bèl·lica i la cursa d’armaments a què la indústria militar i nombrosos governs pretenen sotmetre’ns. I ens convida a prioritzar els valors de la cooperació, la solidaritat i el suport mutu, a dotar-nos de plans de desmilitarització que posin els serveis públics i la vida al centre, i a defensar juntes el planeta, la nostra casa comuna.

El llibre està prologat per Martí Olivella i Solé, autor no nombrosos llibres sobre la noviolencia i la cultura de pau, i impulsor del moviment Aturem les guerres i a la objecció fiscal a la despesa militar..

Sobre els autors

Jesús Vinyes i Cirera neix a Manresa (1953), però aviat es trasllada a Terrassa, “una ciutat trista, plena de fàbriques”, com ell mateix diu. És una ciutat d’emigrats, on les diferències entre rics i pobres són molt clares. Es va fent conscient de tot això, ajudat per l’educació que rep en el col·legi dels escolapis. Vol buscar una solució pràctica a aquests descobriments teòrics. A poc a poc va deixant el seu antic grup d’amics i comença només un camí de cerca.

Dos fets molt importants en aquesta primera etapa del seu camí: el coneixement, a través d’una xerrada amb diapositives, dels gitanos del Camp de la Bota (barri de barraques de Barcelona) i, amb ells, tota una societat marginada, i la lectura de La pesta de Camus. En aquella època es declara agnòstic i coneix altres persones que “sorprenentment per a mi, estaven tan insatisfetes com jo”. D’aquí va sorgir la idea de la vida en comunitat. S’incorpora al moviment escolta, que l’ajudarà a descobrir la natura.

Per aquell temps té lloc el fet més important de la seva vida: coneix al monestir de Montserrat un ermità, el P. Estanislau. “Amb ell vaig aprendre que tot és un, i que a l’univers només hi ha una realitat per descobrir: la llei de l’amor.”

Així és com, en la cerca d’aquesta unitat, va treballant en diversos nivells: grup de pregària, la parròquia, un centre juvenil i, finalment, en grups de noviolència, que el portaran a l’objecció de consciència. Aquesta cerca es concreta en dos punts: lluita i contemplació (Taizé). “Lluita per a alliberar-nos de les cadenes que ens oprimeixen, i contemplació per a treure les forces per a aquesta lluita.”

José Luis Lafuente del Campo. En el moment de néixer, el seu pare, militar, estava destinat al Marroc, pel que ho va fer a Tetuán no importa fa quant.

El 1974 acaba a Madrid la carrera d’Arquitectura, però no és això el que més li interessa a la seva vida. El tema de la guerra, de la violència, que uns homes en destrossin uns altres, sempre l’ha estremit.

I la vida comunitària, comunitat rural en contacte amb la natura, la veu cada vegada més com a alternativa a un món supertecnificat (en el qual la màquina desplaça a l’home) que camina cap a la seva autodestrucció: contaminació, destrucció del medi ambient, mars, rius, costes, boscos, terres, carrera d’armaments…

En acabar els seus estudis passa un any a la Comunitat de L’Arca, a França, comunitat rural i noviolenta. En surt per començar l’acció que es relata en aquest llibre: Els objectors. L’inici del final de la mili.

+ INFORMACIÓ

T’agradaria llegir aquesta publicació gratuïtament o entrevistar l’autor?
Contacta amb comunicacion@margebooks.com.